documentación por favor

Així que arrib al carreró d’accés d’allà on faig feina i em trob barrat el pas per una tanca i un policia nacional. Desconnect els bluetooth, desmunt de la bicicleta, m’hi adreç i em demana que a on vaig. A la feina dic jo (i tu què n’has de fer, que pens). Que on és que faig feina. Idò un carrer més avall. D’acord, passi, me diu; i també que duc auriculars i vaig en bicicleta; que si no sé que hi ha una ordenança municipal que ho prohibeix. Li dic que sí, que ho sé, i que gràcies per recordar-m’ho (que tens vocació de policia local, tu?). Insisteix a dir-me que si no veig que anar amb auriculars me posa en gran perill, perquè m’aïlla completament del món; pens que home, ja m’agradaria, però li dic, home, tot depèn de a quin volum duguis la música. Això l’empipa, i em repeteix que hi ha una ordenança municipal. Li dic que ja m’ho ha dit i que crec recordar que fins i tot li he agraït que m’ho recordàs. Quan veig que està a punt de demanar-me la documentació, call i me’n vaig.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: